TIC-TAC: Publicacions avaluables

Les publicacions que he triat són les següents:
De l'apartat: Web 2.0 he escollit l'entrada que vaig fer sobre com cercar informació:

COM BUSCAR INFORMACIÓ PER INTERNET

Actualment la major part de la societat utilitza pàgines com el google per cercar la informació, tot i així la major part no sap que hi ha recursos que es poden utilitzar per trobar a informació que busques de manera més ràpida i senzilla.

Al google existeixen tres mètodes de buscar informació: la simple, voy a tener suerte i la búsqueda avanzada.

Tant en la simple com en la voy a tener suerte existeixen dos mètodes per buscar informació: per la paraula clau (keywords) i per temes (o Directoris).

Els diversos Buscador emmagatzemen la informació d’una o d’ambdues formes, a diferència entre ells és la manera en que s’organitza el contingut en àrees generals i en subtemes, es pot buscar ingressant en cada categoria. Per exemple per buscar informació sobre el pintor Joan Miró primer seleccionarem la secció Art i dins d’aquesta Pintura y després buscar els pintors.

Els buscador per paraula clau demanen al visitant una o més paraules per utilitzar com a criteri de la buscada i després agafen les pagines trobades on en els seus textos estiguin incloses les paraules. Per exemple totes les que contenen la paraula “pintor”, si volem buscar a Joan Miró posarem el seu nom i d’aquesta manera no ens sortiran altres pintors que no ens interessen.

Per buscar de manera més precisa podem utilitzar signes de puntuació que ajuden a l’hora de buscar frases, varies paraules...

Per exemple, si el que necessitem és buscar una frase concreta posarem les cometes al principi i al final de la frase, per exemple si busquem la cançó de BONA NIT dels Pets i no recordem el nom podem posar una part de la cançó entre cometes i així ens sortirà més fàcilment la cançó: “vine aquí, se que estàs cansada els ulls se’t fan petits".

Si volem buscar varies paraules i totes tenen la mateixa importància i per tant han de sortir totes en el document posarem un + entre elles: pinzell+Miró+quadre. Si el que volem es que en les pàgines no surti una paraula en concret, per exemple si volem que surti pinzell i Miró però no volem que surti quadre posarem: pinzell+Miró-quadre.

La tercera opció era la búsqueda avanzada. Aquesta conté diferents espais sobre coses concretes del que estàs buscant i ajuda a fer una recerca amb criteris més específics.

Tot això són petits mètodes i eines que ajuden a l'hora de busacar informació, si necessiteu encara més informació podeu buscar-la en aquestes pàgines: http://sites.google.com/site/wikitic21/

http://www.links.org.ar/weblinks/buscar.pdf

De l'apartat: ús innovador de les TIC he escollit l'entrada que vaig realitzar sobre la meva experiència personal:

EXPERÈNCIA

Ara us explicaré una mica la meva experiència amb les TIC:

A primària no utilitzàvem les noves tecnologies, encara no tenien gaire importància dins del mon educatiu, tot i que hi havia alguns ordinadors a secretaria, direcció, etc. Les classes, al ser un poble molt petit el que fèiem eren coses més experimentals o teòriques.

Quan vaig arribar a l'ESO van incorporar les pantalles electròniques, al principi ens costava escriure, però amb la pràctica t'acostumaves, tot i així la majoria de professors i alumnes preferíem les pissarres de guix. A part l'institut ja tenia aules d'informàtica i ordinadors a direcció, secretaria, consergeria i a l'aula de professorat. Més endavant van incorporar unes PDAs amb les que passaven llista però molts professors no entenien el funcionament i ho feien de la forma tradicional, tot i que era molt més senzill i ràpid amb la PDA. Els de ciències també tenien material amb el que miraven les estrelles els nois de batxillerat científic.

Quan jo ja estava a batxillerat van incorporar els Netbooks a les aules dels de primer i segon d'ESO, entre aquests alumnes estava ma germana, per això puc parlar d'aquesta experiència nefasta amb els ordinadors. Els nens estaven a classe connectats a les reds socials, no prenien atenció, els mestres van fer un curset a l'estiu però tot i així no hi estaven còmodes. Tampoc van saber restringir les pàgines que distreien als alumnes (Facebook, Twitter...), o no ho volien fer-ho per poder-se connectar ells a les hores lliures. Tampoc és bo que els nens estiguin 8 hores de classe amb l'ordinador i després a la tarda més hores per fer els exercissis a casa, perquè s'ha de descansar la vista i d'aquesta manera hi ha una gran probabilitat de perdre agudesa visual. Els nens fan més faltes, ja que el corrector els hi marca i a l'hora dels exàmens no estan tant acostumats a controlar les faltes que fan. Per tant considero que aquesta experiència no va ser gens bona i ells mateixos van arribar a aquesta conclusió, ja que han decidit que ja no utilitzaran els portàtils però que els que han començat a primer i segon amb els ordinadors han de continuar fins a quart.

Crec que la incorporació de les noves tecnologies a l'aula és una bona idea però que s'hauria de controlar, sobretot a l'ESO, l'accés al internet. Crec que no s'haurien de fer totes les assignatures amb les TIC ja que tampoc és bo estar les 24 hores davant una pantalla. Crec que els professors s'haurien de formar més i trobar maneres divertides i interessants d'incorporar les TIC a les aules d'una manera més correcta i innovadora.

De l'apartat de Multimèdia educativa he triat l'última entrada que vaig fer, que va sobre l'explicació de què són els Multimèdia i l'explicació d'un exemple de l'EDU 635:

MULTIMÈDIA

Tal i com diu la Viquipèdia el Multimèdia és un sistema que utilitza més d'un mitjà de comunicació al mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge, la animació, el vídeo i el so. Aquest concepte és tan antic com la comunicació humana ja que a l'expressar-nos en una xerrada normal parlem (so), escrivim (text), vam observar al nostre interlocutor (vídeo) i vam accionar amb gestos i moviments de les mans (animació).

Amb l'auge de les aplicacions multimèdia per a computador aquest vocable va entrar a formar part del llenguatge habitual Quan un programa de computador, un document o una presentació combina adequadament els mitjans, es millora notablement l'atenció, la compressió i l'aprenentatge, ja que s'acostarà una mica més a la manera habitual en què els éssers humans ens comuniquem, quan emprem diversos sentits per a comprendre un mateix objecte o concepte.

Per ensenyar-vos com funciona un Multimèdia educatiu un explicaré el funcionament d’un joc de matemàtiques que trobem a l’EDU 356 a la secció de primària i matemàtiques. Quan cliques aquest joc el primer que et surt són 4 símbols els de suma, resta, multiplicació i divisió, per fer-ho més senzill farem veure que cliquem al de suma.

Un cop has clicat a suma t’apareix una pantalla que et situa. Et diu que el joc consisteix en que un nen t’ha convidat a la granja dels seus tiets, però que hi ha feina a fer. A baix apareixen els 6 jocs de matemàtiques sobre sumes que s’han de realitzar. Començarem pel primer.

El primer joc et diu que el veí s’ha jubilat i que els ha deixat els animals, i volen sumar-los per saber quants n’hi ha i et demanen ajuda. A baix ens apareix una pregunta i dos botons: Què vols fer? Practicar Realitzar tasca. Si cliquem realitzar la tasca anem a parar a una pàgina plena d’exercicis sobre sumes, però per no complicar i allargar més l’explicació clicarem directament a Realitzar tasca.

Un cop hem clicat Realitzar tasca ens apareix una pantalla on has de tornar a clicar Realitzar tasca, que té com a única opció avisar-te de que a la pàgina anterior havies marcat Realitzar tasca.

Després de clicar Realitzar tasca ens trobem directament amb l’interior d’un galliner amb gallines, galls i paons; i ens demana que comptem quants n’hi ha de cada.

Al clicar en el quadrat on hem de col·locar el nombre se’ns marquen amb un color els animals. Per exemple al clicar al forat de les gallines es marquen totes, fent més fàcil comptar-les.

Si ens equivoquem ens surt una pantalla més petita a sobre en taronja amb la cara d’una noia amb ulleres que ens avisa de que ens hem equivocat i ens diu que ho tornem a intentar. Un cop tanquem la pantalleta veiem que hi ha una creu al costat de la casella on ens hem equivocat.

Si ho canviem i ho posem bé ens torna a sortir la mateixa finestreta que abans però de color verd i ens diu que ho hem fet molt bé i que continuem amb l’exercici següent.

I continuem així amb algunes pantalles més on surten diferent animals i els hem d’anar comptant.

Un cop hem comptat tots els animals que ens han sortit ens apareix a la pantalla el nostre amic que ens diu que ho has fet molt bé, que has comptat tots els animals que et demanava el tiet i que ara ja podem jugar amb el tractor. A baix ens surt: Tasca següent.

La tasca següent és de sumar els animals del veí jubilat amb les del tiet del nostre amic.

A continuació ens surten exemples de les sumes que haurem de realitzar a continuació.

Seguidament apareixen dues sumes que hem de realitzar. Sumant, per exemple, els porcs del veí amb els del tiet del nostre amic. Un cop hem acabat amb les dues sumes continuem amb les altres que surten a continuació i així fins que acabem totes les sumes que ens demanaven.

Un cop hem acabat les sumes, ens surt una pantalla on surten totes les sumes que acabem de fer resoltes.

I altre cop ens tornen a felicitar per la feina feta i ens donen un premi, aquest cop fer una cursa fins l’estany.

I així continua amb les 6 tasques que ens apareixien a la segona pantalla.

Amb aquesta activitat podem veure que les Multimèdia tenen coses bones però també coses dolentes.

ELS ASPECTES NEGATIUS SÓN:

Que el nen està sol davant l’ordinador, ja que no és una activitat que potenciï la col·laboració entre l’alumnat, podríem dir que no facilita la interacció entre l’alumnat.

El programa tampoc pot respondre els dubtes del nen, i si no li queda clara una cosa aquesta pregunta es queda sense resposta, per tant, no hi ha una interacció personalitzada.

L’alumnat no pot ni participar ni intervenir, per tant, és col·locat en un lloc passiu.

ELS ASPECTES POSITIUS SÓN:

Que el nen gaudeix mentre aprèn, per tant diríem que és un aprenentatge amb diversió.

Als Multimèdia es pot accedir amb facilitat i des de qualsevol lloc on hi hagi internet, també es repeteixen les instruccions i a més estan escrites a la pantalla, et marca quan ho has fet bé i quan està malament, en la majoria al principi et posa exemples de com seran els exercicis i al final et posa les solucions de tot. Per tant diria que és senzill ulititzar-lo.

També s’adapta a cada nen, ja que si el nen necessita tornar-ho a repetir o tornar a escoltar l’enunciat pot. A més la resposta és immediata per tant si s’equivoca ho sap al moment i pot rectificar.

Finalment puc afirmar que, segons la meva opinió, algunes activitats Multimèdia són un bon element que es pot utilitzar a les aules, però això sí, s’ha de fer amb un mestre a prop que pugui anar explicant els procediments perquè quedin entesos i contestar les preguntes que tinguin els infants. També opino que no se n’ha de fer un abús perquè, com ja he dit, té defectes i és millor tenir un mestre i interactuar amb els companys en la majoria de casos.

Espero que us sigui útil.

De l'apartat llenguatge audiovisual, al haver tingut problemes amb el video (et vaig enviar un correu amb l'explicació i una solució) he decidit posar l'entrada que vaig fer sobre coses a tenir en compte a l'hora de fer un vídeo:

COSES QUE S'HAN DE TENIR EN COMPTE ABANS DE FER UN VÍDEO

En una activitat audiovisual hi ha diversos tipus d'imatges. Una imatge no és la realitat, hi ha diversos tipus d'imatges: les que s'assemblen molt a la realitat, la representació és casi igual a la realitat (fotos, ...) (les figuratives) i després hi ha les que representen un objecte, no ho fan tal qual és, però tenen aspectes representatius (les simbòliques) (alguns dibuixos, lavabos), les imatges que no s'assemblen en res, el que representa i el que és es totalment arbitrari (les abstractes) (pas de zebra, l'Stop, les dones, homes de Miró).

Els sons que es poden utilitzar en una obra audiovisual: musica, efectes sonors, gravacions de veu, i el silenci.

Components que hem d'utilitzar per a produir el nostre missatge audiovisual

Quan vaig a fer una imatge primer he de composar. Primer enquadernarem el que volem enfocar, la imatge ha d'estar centrada, en concret la part que vull mostrar. Els components sintàctics són: composició, plans (unitat bàsica), moviments de càmera, angles, continuïtat, ritme, color i altres.

PLANS

Els plans es classifiquen en:

Pla general: Introdueix a l’espectador en la situació. S’ofereix una visió general i s’informa sobre el lloc i les condicions en les que es desenvolupa l’acció. (llarga duració i generalment inici). Es subdivideix en:

Gran pla general: La figura humana apareix molt llunyana i no sol ser recognoscible, s'usa per denotar solitud. Panoràmica general amb apropament als objectes.

Pla panoràmic general: Seqüència on hi ha molta elements molt llunyans.

Pla general llarg: La figura humana és gairebé reconeixible.

Pla general curt: La figura humana és recognoscible però no ocupa un lloc considerable en la fotografia

Pla sencer

La figura humana apareix sencera i completament recognoscible, a més hi ha molt poc espai per dalt i per baix de la mateixa.

Pla americà

Grava a les persones des dels genolls cap a dalt, aquest pla generalment s'usa per mostrar accions.

Pla mig llarg

La persona és enfocada fins sota la cintura.

Pla mitgà

La persona és retallada per la cintura. Limita l’acció mitjançant un enquadrament més reduït, amb la intenció que l’espectador centri l’atenció en aquell objecte.

Pla mig curt

La paersona és retallada per más amunt de la cintura, aproximadament fins les aixelles.

Primer pla

Mostra a una persona des de la caiguda de les espatlles fins per sobre del cap.

Primeríssim primer pla

També anomenat Close Up és un pla molt dramàtic que abasta des del coll fins una mica més de la meitat del front.

Pla detall

És un pla molt proper que pot ser, per exemple, un ull que ocupi tot el pla.

Pla en profunditat: Uns actors són en un primer pla i altres en un pla general o pla americà.

Semi primer pla: Es tracta de concentrar l’atenció de l’espectador en un element molt concret.

Pla curt: Quan s’enfoca a una persona des de sobre les celles fins la meitat de la barbeta.

Pla detall: primer pla d’objectes o subjectes, flors, etc.

Pla sobre l’espatlla: Quan apareix una persona d’esquenes parlant amb un altre que esta de cara a la càmera.

Pla seqüència: És una seqüència on hi apareixen tots els canvis i moviments de càmera necessaris. No es para el pla, es mostren una sèrie d’esdeveniments.

Pla subjectiu o punt de vista: quan la càmera substitueix la mirada d’un personatge.

ANGLES

Pla en picat: quan la càmera és sobre un objecte en un cert angle.

Pla en contrapicat: La càmera es posa sota l’objecte per destacar la seva altura.

Pla aeri o vista d’ocell: Quan la càmera filma des de força altura.

Pla frontal: quan la càmera és en el mateix pla que l’objecte.

Pla zenital: quan la càmera es troba en vertical respecte el terra i la imatge que s’obté ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix.

altres angles:

CÀMERA EN MOVIMENT

Moviments en la mateixa càmera: Es reprodueix amb exactitud el moviments dels subjectes filmats.

Moviments de la càmera sobre si mateixa: Quan la càmera es mou per perseguir objectes o figures.

Moviments externs a la càmera: Quan és la mateixa càmera la que es desplaça. (quan camines amb la càmera).

La decisió d'escollir un pla o un altredepèn del que vull mostrar. Els plans mitjans serveixen més per captar diàlegs o accionspuntuals, els primers plans són més aviat de caràcter expressiu mostro una mirada,somriure, manera de parlar. He de seleccionar el que vaig a mostrar i això fa durarà, térelació amb l'espectador i el ritme del vídeo.

GUIÓ

Abans de crear el vídeo ham de realitzar un guió.

El guió es divideix en seqüències que alhora es divideix en escenes. Una seqüència pot tenir moltes escenes dividides per diferents espais.

1a escena: barri

2a escena: centre

3a escena: aula

Per realitzar un guió tècnic primer realitzarem dues columnes.

En una columna hi ha tot el que està relacionat amb el so, és a dir els diàlegs, la música, etc. A l'altra columna hi haurà tot el que està relacionat amb la imatge, no només els plans que gravem sinó també hi afegirem si volem crear algun efecte especial o posar algun tipus de missatge.

Al guió tècnic es descriu com és el personatge i l'acció. També s'anoten els sons, la música, es redacten els diàlegs. Al guió tècnic s'afegeix on han d'estar les càmeres i en quins angles i plans es realitzarà.

A continuació teniu algun exemple de guió tècnic: